com una paleta plena de pintura…
per distreure l’art…
però podríem haver estat tu i jo…
va dir el ficus a la gerbera…
vam tornar a trobar-nos d’amagat dels altres…
i esperà reconèixer una vida de debò…
a mesura que s’esgotava la via davant seu…
encara guardaria el castell…
perdo el cap per tu…
quan la tempesta ens empari…